domingo, 11 de febrero de 2018

(Cartes perquè no ens oblidem) Carta 2. A en Xavier Sirés. 11 de febrer de 2018



Xavier:
Ja que aquesta és la meva primera carta, vull expressar el que em produeix aquesta meravellosa proposta teva. Sento alegria, agraïment, joia. Sento un lleu tremolor; és la vida, que em recorre tot el cos. Sento la plenitud del moment present, en el qual no hi ha res més que el meu ordinador, els meus dits teclejant i la nostra amistat.
L'amistat, quina forma tan perfecta de connectar els éssers humans. La nostra amistat és, per a mi, ideal, perquè em fa créixer. Un amic és el company de viatge perfecte: és algú que, podent ser molt diferent de tu, et complementa en molts aspectes, t'obre les portes a nous mons i noves perspectives i, sobretot, et fa aprendre sobre tu mateix. Un amic és un mestre. Les relacions interpersonals són una de les majors lliçons d'aquesta vida, ens fan de miralls, com diria el meu apreciat Corbera; en elles veiem reflectits els nostres trets personals, i constitueixen reptes per posar-nos constantment a prova sobre el nostre grau de saviesa. Dono gràcies a Déu pel fet que siguis un d'aquests miralls. I et dono gràcies a tu per regalar-me tota la teva saviesa.
Que puguem seguir compartint aquest pa per molt de temps.
T'estima i t'admira,
Abril.

No hay comentarios:

Publicar un comentario