(Microconte) Murmuris en llocs públics




―Vostès s'ho creuen, que haguem d'anar drets?
―És que això és com per indignar-se. Cada dia la mateixa història. I, faltaria més, sempre és a la meva parada on arriba ple.
―Jo he trucat a l'empresa milers de vegades, eh? Res, t'informen del que sigui menys de si va buit, saturat o què passa.
―La de reclamacions que jo he posat!
―Però per què els que van asseguts han d'anar asseguts i no jo? No hi ha res que em faci més ràbia de tot plegat, miri'n què els dic.
―Escolteu, què li passa a aquella noia?
―Jove, es troba bé? Vols un glop d'aigua?
―Conductor, posi l'aire condicionat, faci el favor!
―Porti aquella bossa de plàstic cap aquí. Venti-la! Venti-la, corri!
―Algú dels que viatgen asseguts s’hauria d’aixecar... Aquesta pobra necessita estabilitat. No veuen que està a punt de perdre el coneixement?
―El problema és que menys gent hauria d’estar viatjant de peu. Hi ha una normativa al respecte d’això, eh?
―Sí, jo l’he vista.
―Exacte. I la normativa diu que hi ha un límit de gent que pot viatjar dreta, però s’ha produït un buc legal i ens trobem que, després, passa el que passa.
―Molt cert, sí... Perquè ara tenim un accident... i què? Què fem els que anem així?
―Sortim per la finestra! Això és el que fem!
―La culpa la té el conductor. Recordo un dia de setembre que van posar la calefacció i un d’aquest abril que encara feia rasca i van encendre l’aire condicionat. Però després et surten amb que “Jo condueixo”! Sí, sí, ells només condueixen!
―Ara per què ens aturem?
―Cap avall, senyors.


DE LLUÍS GRANER

No hay comentarios:

Publicar un comentario