(Treball de recerca) Les escriptores catalanes a la modernitat: recurrències i diferències

Les escriptores catalanes a la modernitat: recurrències i diferències

Treball de recerca de Xavier Sirés Garcia

1r deBatxillerat B/2n de Batxillerat C – Col·legi Maristes Valldemia/Jesuïtes CaspSagrat Cor de Jesús – 2015-2016

Resum

El segle XX ha estat especialment ric en teoria literària sobre l’escriptura femenina. Prenent com a punt de partida A room of one’s own, de Virginia Woolf, fins als darrers plantejaments que centres de recerca com el Centre Dona i Literatura han formulat, a Les escriptores catalanes a la modernitat: recurrències i diferències s’estudien algunes d’aquestes tesis cronològicament, descobrint la seva evolució i el punt d’estudi actual. Posant-les en contacte amb tres escriptores que comparteixen la nacionalitat catalana i la condició de dones, a més de la seva modernitat (Care Santos, Maria Barbal i Mercè Rodoreda), s’identifiquen amb aquelles a les què s’apropen amb més exactitud i, a continuació, es relacionen les seves obres tenint en compte qüestions que les autores acaren des perspectives més properes o distants segons les circumstàncies en què les han escrites.

És indispensable, per tant, el coneixement de les seves biografies i les opinions que elles mateixes han aportat a la discussió sobre la literatura feta per dones. El focus, no obstant això, està posat a l’anàlisi de la seva producció literària en català en si.

S’arribarà a la conclusió, doncs, que comparteixen unes característiques a les seves obres com a conseqüència de pertànyer a l’anomenat deuxième sexe, segon sexe, i d’escriure en una llengua minoritzada, tot i que les diferències entre elles siguin més visibles.

Paraules clau

Literatura de dones, literatura femenina, literatura en femení, teoria feminista, crítica literària feminista, Virginia Woolf, Simone de Beauvoir, Carmen Martín Gaite, Mª Àngels Cabré, Marta Segarra, Centre Dona i Literatura, Care Santos, Maria Barbal, Mercè Rodoreda.