Resum
El segle XX ha estat especialment ric en teoria
literària sobre l’escriptura femenina. Prenent com a punt de partida A room of one’s own, de Virginia Woolf, fins als darrers plantejaments que centres de recerca
com el Centre Dona i Literatura han formulat, a Les escriptores catalanes a la
modernitat: recurrències i diferències s’estudien algunes d’aquestes tesis
cronològicament, descobrint la seva evolució i el punt d’estudi actual. Posant-les
en contacte amb tres escriptores que comparteixen la nacionalitat catalana i la
condició de dones, a més de la seva modernitat (Care Santos, Maria Barbal i
Mercè Rodoreda), s’identifiquen amb aquelles a les què s’apropen amb més
exactitud i, a continuació, es relacionen les seves obres tenint en compte
qüestions que les autores acaren des perspectives més properes o distants
segons les circumstàncies en què les han escrites.
És indispensable, per tant, el coneixement de les
seves biografies i les opinions que elles mateixes han aportat a la discussió
sobre la literatura feta per dones. El focus, no obstant això, està posat a
l’anàlisi de la seva producció literària en català en si.
S’arribarà a la conclusió, doncs, que comparteixen
unes característiques a les seves obres com a conseqüència de pertànyer a
l’anomenat deuxième sexe, segon sexe, i d’escriure en una llengua
minoritzada, tot i que les diferències entre elles siguin més visibles.
Paraules
clau
Literatura de dones, literatura femenina, literatura
en femení, teoria feminista, crítica literària feminista, Virginia Woolf,
Simone de Beauvoir, Carmen Martín Gaite, Mª Àngels Cabré, Marta Segarra, Centre
Dona i Literatura, Care Santos, Maria Barbal, Mercè Rodoreda.