(Carta del lector) Serra a La Virreina



Probablement no siguin molts els que les pròximes setmanes surtin de La Virreina havent vist de principi a final la pel·lícula en vuit pantalles que Albert Serra hi està exposant. El seu metratge —set-cents vuitanta minuts sona excessiu; millor diguem tretze hores— espantarà als qui estiguin acostumats a un cinema més solvent i portarà als qui tinguin la pell fina a les seccions de comentaris d’alguns diaris, com és el cas de la de l’article Albert Serra: “Soy el vivo ejemplo de que la originalidad aún es posible”. El que aquests últims no sabran és que no hi ha motiu per indignar-se, quan l’artista banyolí porta reivindicant un cinema tan lliure que s’escapa pel fora de camp des que va rodar Crespià, the Film not the Village, una obra on la disbauxa toca cada personatge i que ens recorda allò projectat a la darrera de les pantalles de Singularitat: coneguts del món de Serra ballant i fent el gamberro, mentre textures que no identifiquem es barregen amb els fotogrames; tot plegat, creant les experiències del públic, intuïtives totes elles i úniques en els seus apropaments a un art que no ens sol entretenir, però ens recompensa amb el record de sensacions vivíssimes.

Xavier Sirés Garcia

També pots llegir-la des La Vanguardia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario